Els tres porquets

En el cor del bosc, vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se'ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més xicotet es va fer una casa de palla, per acabar abans i anar-se'n a jugar.

El mitjà es va començar a construir una casa de fusta. Quan va veure que el seu germà xicotet ja havia acabat la seua, es va afanyar per anar-se'n a jugar amb ell.

I el més gran, però, va continuar treballant en la seua casa de rajoles.

Ja veureu què farà el llop amb les vostres cases¡ va renyir als seus germans mentre s'ho passaven la mar de bé.

El llop va eixir darrere el porquet xicotet i el va perseguir. El porquet va córrer cames ajudeu-me fins a la seua caseta de palla, el llop s'hi va parar i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.

El llop, llavors, va anar darrere del porquet xicotet pel bosc, que va anar a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop va tornar a bufar i bufar fins que la caseta de fusta es va ensorrar. Els dos porquets, no cal dir-ho, van eixir espantats d'allà.

Quasi sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, arribaren a casa del germà major.

Els dos porquets hi entraren i, amb l’ajuda del seu germà, tancaren bé totes les portes i finestres. El llop, aleshores, va bufar i bufar, però aquella vegada la casa no va caure. Bufa que bufaràs, que la casa s’aguantava ben dreta. Cansat i sense alè, el llop va començar a pegar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar-hi. Amb una escala llarguíssima va pujar fins a la teulada, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua. I quan el llop va baixar per l'interior de la xemeneia, va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.

Va fugir amb uns terribles udols que se sentiren per tot el bosc, i es diu que mai més va voler menjar porc.