El gran Consell celebrat per les rates

Mixifuf, gat famós, feia tal estrall entre les rates, que amb prou feines se'n veia cap: la major part estava al cementeri.

Les poques que quedaven vives, com que no gosaven eixtir del seu amagatall, passaven mil dificultats.

Per a aquelles desventurades, Mixifuf no era ja un gat, sinó el diable mateix.

Certa nit el devorador de rates, que estava casat, va anar a trobar-se amb la seua dona i, amb ella, va estar xarrant una bona estona.

Les rates supervivents, aleshores, aprofitaren per celebrar Consell en un racó per tractar els assumptes del dia.

La rata degana, que era una rata prudent, va dir que calia posar a Mixifuf un cascavell al coll quan més prompte millor. Així, quan anara de caça, el sentirien arribar i s'amagarien al cau.

No se li ocorria cap altre remei. A totes els va semblar excel·lent. Només hi havia una dificultat: posar-li el cascavell al gat.

Deia l'una: «El que és jo, no li'l pose; no sóc panoli». «Doncs jo tampoc m'hi atrevisc», replicava l'altra.

I sense fer res, es va dissoldre l'assemblea.