La cabreta i el llop

Tesi era una cabreta molt alegre que vivia en una bonica i abrupta muntanya, de la que només baixava per a mossegar la fina herba d'un camp proper.

Tot i les freqüents advertències dels seus pares sobre el perill del llop que rondava les altes muntanyes on vivien, era pel jove animal una temptació tan gran aquella saborosa pastura que aprofitava qualsevol distracció dels seus pares per a baixar a la pastura verda a menjar i córrer.

Un dia en que Tesi feia una de les seues i es trobava prou allunyada de casa, se li va acostar silenciosament el llop i quan la cabreta es va adonar de la seua presència, ja no tenia cap possibilitat de tornar a les roques, doncs el ferotge animal li tallava el camí de tornada.

Al veure'l, Tesi va començar a córrer tant com va poder, allunyant-se cada vegada més del seu refugi. Però sentint-se atrapada pel llop, es va detindre en sec i girant-se cap al seu perseguidor li va dir:

- Senyor llop, veig que de res em serveix córrer i que se'm menjarà. Només li demane un favor abans de morir, i és que alegre els meus últims instants tocant la gaita, al so de la qual ballaré.

El llop, que ja tenia assegurada la seua presa, va accedir-hi. Va començar a tocar la gaita i la cabreta va començar a ballar alegrement, anant i venint pel camp.

La música va atraure a uns gossos d'una granja veïna, que al veure el llop, es van llançar sobre ell. I després de molt de córrer, i perdent mig rabo pel camí, va aconseguir salvar-se.

Tesi va aprofitar el guirigall que s'havia format per a escapar, doncs si tenia por del llop, no en tenia menys dels gossos, i no va parar la seua desenfrenada cursa fins a trobar-se de nou a les roques, de les que va prometre formalment no tornar a baixar mai.

El llop, protegit al seu cau, mirant el poc rabo que li quedava, es va dir amargament:

- Aixó em passa per ficar-me on no em criden. Hauria d'haver fet de matador i no de gaiter.