L'agró que s'havia fet vell

En un estany, hi havia un agró acostumat a pescar molt. Aquell agró va envellir i, per aquest motiu, moltes vegades perdia la presa.

L'agró es va pensar de quina manera enginyosa podia menjar, però la pensada, finalment, seria la causa de la seua mort.

Aquell agró va estar tot un dia i fins ben entrada la nit a la riba d'aquell estany i no res va poder pescar, i va posar una cara tota trista.

Un cranc es va estranyar perquè l'agró no pescava com solia fer-ho, i va demanar a l'agró per què estava així de pensatiu.

L'agró va dir que tenia molta pietat pels peixos d'aquell estany, amb qui havia viscut llargament. I molt planyia la seua mort propera, perquè dos pescadors que pescaven en un altre estany es proposaven vindre a pescar-ne al seu. —Aquells pescadors són savis mestres de pescar, perquè cap peix no se'ls escapa, i prendran tot peix d'aquest estany.

El cranc, que va sentir aquestes paraules, va tindre molta por, i ho va dir als peixos.

Tots els peixos anaren davant l'agró, al qual van pregar que els donara consell.

—No hi ha altre consell més que un, a saber: que jo us porte a tots, d'un a un, a un estany que és a una llegua d'ací. En aquell estany hi ha moltes canyes i un gran fangar, i els pescadors no us podran fer mal.

Tots els peixos ho van donar per bo i cada dia l'agró prenia tants peixos com volia: amb el seu bec, feia veure que se’n enduia un a cada viatge per salvar-lo, però quan ja era lluny d’allí, es posava en un puig i se’l menjava, i després tornava per agafar-ne un altre.

Així va viure molt de temps, sense treballar-se la pesca.

Un dia el cranc va pregar a l'agró que el portara també a ell a aquell estany. L'agró va estendre el seu coll i el cranc es va agafar al coll de l'agró amb les dos pinces.

Mentre l'agró volava amb el cranc que portava al coll, el cranc s’estranyava de no veure l'estany on l'agró l'havia de deixar sa i estalvi.

Quan l'agró va ser prop d'aquell lloc on solia menjar-se els peixos, el cranc va veure les espines dels seus amics, i va entendre que l’agró els havia enganyat.

Llavors, el cranc va estrènyer tan fortament el coll a l'agró, que l’hi va trencar. L'agró va caure mort a terra i el cranc se'n va tornar cap els seus companys, als quals va contar la traïció que l'agró els havia fet, i que va ser la causa de la seua mort.