En tinc prou amb tancar els ulls
per a què vinguen les teues imatges a mi,
per a veure els llavis que desitge,
les fraccions de les teues faccions,
olorar-te les espècies del daurat cabell,
sentir eixe riure germinat en brisa.

Em perds, m'excites, em tanteges,
em provoques el desig de fer-te saltar
la blanca roba a suggerències,
m'envicies entre malbaratament
i dispendis de res i de tot,
quan fins el teu silenci em custòdia el desig,
quan eixe ritme teu
sense rima aparent llepa el meu,
quan pense l'exagerat espai
entre la teua pell i les meues gemes,
quan, com ara, t'escric des de dins del teu tacte.

La roba em cau a trossos,
només amb imaginar-te els besos,
intente endevinar-te eixa veu
atrapada entre l'aroma dels llavis,
a vegades em descobrisc caminant-te
pels sinuosos espasmes de les paraules,
mirant-te, respirant-te, és com t'arribe
al racó insuperable de l'esquena.

Interrompre't l'alè de blava mirada
amb l'abric d'un infinit abraç,
és el meu desig, el meu secret,
tocar-te les mans, la pell teua
del color de les meues matinades...