El múscul més fort del cos humà

Com que hi ha tres factors que afecten la força muscular alhora (força neurològica, força fisiològica i força mecànica) i els músculs mai no treballen per separat, no convé comparar la força de músculs individuals i assenyalar-ne un com “el més fort”.

Tanmateix, els següents són alguns dels músculs que tenen una força notable per diferents motius:

En el parlar corrent, la “força” muscular se sol referir a la capacitat d’exercir una força sobre un objecte extern; per exemple, alçar un pes. Segons aquesta definició, el masseter o múscul mandibular és el més fort. El Llibre Guinness dels
Rècords del 1992 recull el cas d’algú que exercí una força de mossegada de 4.337 N durant dos segons. El que distingeix el masseter no és res d’especial sobre el múscul en si, sinó el seu avantatge a l’hora de treballar sobre un radi molt més curt que els altres músculs.

Si “força” es refereix a la força exercida pel múscul en si, per exemple al pla en què s’insereix en un os, aleshores els músculs més forts són els que tenen l’àrea de tall de secció més gran. Això es deu al fet que la tensió exercida per una fibra muscular esquelètica individual no varia quasi. Cada fibra pot exercir una força d’aproximadament 0,3 micronewtons. Segons aquesta definició, se sol dir que el múscul més fort del cos és el gluti major o el quàdriceps femoral.

A massa igual, un múscul més curt serà més fort que un de llarg. La capa miomètrica de l’úter podria ser el múscul més fort per pes del cos humà. Quan es dóna a llum un xiquet, l’úter humà sencer pesa aproximadament 1.100 grams. Durant el part, l’úter exerceix entre 100 i 400 N de força cap avall amb cada contracció.

Els músculs externs de l’ull són notablement grans i forts en relació a la mida i el pes reduïts del globus ocular. Sovint es diu que són “els músculs més forts del cos pel treball que han de fer” i, a vegades s’afirma que són “100 vegades més forts del que els caldria”. Tanmateix, els moviments oculars (especialment els moviments sacàdics utilitzats en l’escaneig facial i la lectura) sí que requereixen moviments veloços, i els músculs oculars són exercits cada nit durant el somni REM.

L’afirmació que diu que “la llengua és el múscul més fort del cos” apareix sovint en llistes de curiositats, però resulta difícil trobar una definició de “força” que faça realitat aquesta afirmació. Cal destacar que la llengua consisteix en setze músculs, no només un.

El cor pot ser el múscul que exerceix la major quantitat de treball físic al llarg de la vida. Les estimacions del rendiment del cor humà varien entre 1 i 5 watts. Això és molt inferior al rendiment màxim d’altres músculs; per exemple, el quàdriceps pot generar més de 100 watts, però només durant uns minuts. El cor fa el seu treball constantment durant tota la vida, sense pausar, i així treballa més que els altres músculs. Un rendiment d’un watt constantment durant vuitanta anys equival un rendiment total de 2,5 gigajoules.