Visc en una peixera
reclòs del món,
immers en Tu.

Nade les corbes
que et tanquen
l'eternitat del cos.

M'alimente en la sutura
que et dibuixen els llavis
quan beses al món cada matí.

Et bussege en les sabates
per a conquerir els carrers amb tu
i m'abrace a aquest somni
que m'aferra a la vida:

El que arribe ràpid el dia
que naufragues renduda
sobre l'arena
de la meua platja deserta.